Entre el valuosíssim patrimoni històric que té la vila de Cardona destaca de forma preeminent la seva Carta de Població del 23 d’abril de l’any 986, que es conserva a l’Arxiu Històric de Cardona. Efectivament, la Carta que fou atorgada pel comte Borrell II incorpora i confirma les clàusules d'una I Carta atorgada pel seu avi, el Comte Guifré el Pilós, als voltants del 888.
Aquestes dates tan reculades en el temps fan que Cardona tingui la Carta de Poblament més antiga de Catalunya, i, tenint en compte el seu contingut, amb un ampli recull de drets, privilegis i normes de convivència, la converteixen en una de les Cartes jurídicament més àmplies i completes d’Europa. L’eminent jurista J.M. Font i Rius l’anomena “la gran Carta de Poblament”.
Borrell II donà garanties de seguretat a les persones que anessin a habitar “el castell anomenat Cardona i els seus ravals... i a llur descendència i posteritat... per sempre més” i els conferí avantatges econòmics com el preuat “dret d’Aimines” consistent a poder anar a agafar sal del salí cada dijous i encara avui en dia vigent. La Carta estableix un ordre de convivència social i una administració judicial exempta d’arbitrarietats.
L’any 2003, el nou consistori municipal, encapçalat per l’alcalde Josep Maria Sala i Esteban, va jurar el càrrec davant “la gran Carta de Poblament”, orgull dels cardonins, amb la voluntat que així es fes en el futur. Era una manera de palesar la profunditat del compromís que acabaven d’assolir.
