Defensa i control de les valls del Cardener
Des de l’antiguitat, l’home ha cercat llocs a sobre de muntanyes per construir fortaleses que permetessin el control del territori. A Cardona, la situació geogràfica del castell respon a la necessitat de defensar l’accés al salí i a la visió privilegiada de les valls del Cardener.
Construït sobre una muntanya des de la qual domina la conca central del Cardener, el castell de Cardona va ser, des del segle XI i fins al XV, el nucli residencial dels senyors de Cardona. El recinte està dividit meitat per meitat entre els pavellons senyorials i el recinte de la canònica de Sant Vicenç. En destaquen la Torre de la Minyona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa o les seves vistes sobre la Vall Salina.
El castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània. El castell fou seu d’un dels llinatges nobiliaris més importants del país i la defensa de l’explotació de les salines comportà que la seva fortificació fos inexpugnable. Destaca la defensa feta durant la guerra de Successió (1711-1714) sent l’última fortalesa que es rendí a les tropes de Felip V.
Pel que fa a la Canònica de Sant Vicenç, cal dir que és una obra unitària del segle XI, consagrada entre els anys 1029 i 1040. És un magnífic exemplar romànic que presenta una planta basilical de tres naus rematades per un transsepte, on s’adossen tres absis semicirculars. La nau central està presidida per un ampli presbiteri, la mateixa nau és coberta amb una volta de canó de mig punt. Sota el presbiteri hi ha una cripta que ocupa tot l’espai presbiteral i l’absis central. També destaquen diverses tombes i panteons, com la del duc Ferran I i el comte Joan Ramon Folc I.
