Menú
Ajuntaments i associacions empresarials dels tres municipis consensuaran un model de gestió col·laborativa
Es planteja la possibilitat de crear un ens comú per a tot el territori
Ajuntaments i associacions empresarials de Cardona, Solsona i Olius consensuaran un model de gestió col·laborativa dels polígons industrials dels tres municipis a fi de dinamitzar-los i augmentar-ne l'activitat econòmica a partir de la corresponsabilitat. Aquesta és la primera acció prioritària que recull el projecte d'impuls dels polígons a través de la col·laboració público-privada, un document que fixa les línies estratègiques per dinamitzar el teixit empresarial del territori i que es va presentar dilluns a la tarda a la vila de Cardona.
A la jornada de presentació, que es va dur a terme al Centre Cívic, hi van ser presents els alcaldes de Cardona, Ferran Estruch, Solsona, David Rodríguez i Olius, Ramon Sala, a més dels regidors de promoció econòmica dels tres consistoris i representants d'Empresaris per al Solsonès i l'Associació d'Empresaris de Cardona.
Coordinació supramunicipal
Les tres poblacions han estat les impulsores d'aquest treball, que defineix un model de gestió dels polígons basat en la col·laboració público-privada i que té per objectiu fomentar la millora, promoció i expansió de les zones industrials. Segons Francesc Ribera, director de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), encarregada de la redacció de l'estudi, l'element clau per al desenvolupament dels polígons ha de ser la coordinació supramunicipal entre l'administració general, els ajuntaments, les empreses i les associacions empresarials. Una opció que s'ha posat damunt la taula és la creació d'un ens gestor comú, que inicialment assumeixi la gestió i la millora dels polígons industrials, però que en un futur pugui dedicar-se a impulsar altres iniciatives de caràcter econòmic.
Francesc Ribera va destacar el potencial de les empreses existents, la facilitat d'accés al sòl industrial i el compromís de les administracions locals com a principals punts d'interès industrial de la zona, juntament amb l'empenta dinamitzadora de les associacions empresarials, la qualitat dels serveis de què disposen les tres poblacions o la seva baixa conflictivitat laboral. Pel que fa a les mancances, va identificar la situació geogràfica, allunyada dels principals centres econòmics del país, les deficiències en els serveis de telecomunicacions i la manca d'infraestructures com a principals punts per millorar.
Per la seva banda, els alcaldes van subratllar la necessitat de treballar conjuntament per desenvolupar un model de gestió "que permeti aprofitar el millor possible els recursos i que defineixi les prioritats que s'hauran d'assolir de cara el futur. En aquest sentit, el batlle cardoní, Ferran Estruch, va animar tots els assistents a treballar de manera cooperativa i es va mostrar convençut que "la fortalesa del territori i la seva gent suposarà l'èxit del projecte". Igualment va destacar l'esforç dels tres ajuntaments per treballar en la línia de la recuperació econòmica del territori.
Així mateix, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, va afirmar que en tant que en època de bonança no es van fer els deures, ara les administracions es veuen obligades a adoptar mesures per reactivar la situació. Tot i que els ciutadans ens exigeixen un esprint, això és una cursa de fons per tal d'afavorir que els polígons i, per tant, les empreses, guanyin competitivitat". "Ens estem preparant perquè les empreses estiguin ben posicionades", va afegir.
L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, va manifestar que "precisament tant la recuperació econòmica com la creació de nous llocs de treball són les principals línies d'actuació de l'Ajuntament d'Olius". Sala va destacar l'aposta municipal "pels empresaris i els autònoms, així com els assalariats, perquè a partir del seu treball constant i productiu puguin reactivar l'economia". Per aconseguir-ho, segons ell cal facilitar-los al màxim tots els tràmits a l'hora d'establir el seu negoci.
Acabada la presentació, la jornada va prosseguir amb l'exposició d'experiències realitzades a Catalunya i al País Basc sobre bones pràctiques desenvolupades en l'àmbit de l'associacionisme empresarial en polígons d'activitat econòmica i en col·laboracions público-privades. Aquests exemples van servir per posar de manifest els avantatges d'aquest tipus d'associacionisme per valorar quin pot ser el model de gestió més adequat a la realitat dels polígons del nostre territori.
"