Cardona estrena “Una vida sota terra”, un documental històric sobre la mina de potassa

És un projecte de la Fundació Cardona Històrica i de l’Arxiu Històric de Cardona

L'1 de desembre s'estrena a l'Auditori

El proper 1 de desembre a les 18h s’estrena a l’Auditori Valentí Fuster el documental “Una vida sota terra”, que recull les vivències, les condicions tècniques, laborals i socioeconòmiques de les persones que van treballar a la Mina Nieves de Cardona (actual Parc Cultural de la Muntanya de Sal), que va estar en funcionament entre el 1929 i el 1990.  

“L’objectiu és recuperar, preservar i difondre informació i testimonis d’aquella època essencial de la història contemporània de la vila. La Cardona actual no s’entén sense l’impacte que va tenir la mina. Som hereus i captius d’aquell període”, afirma Francesc Ponsa, director general de la Fundació Cardona Històrica.

L’explotació minera de Cardona va ocupar a més de 1.500 persones, va arribar a tenir uns 300 km en galeries, va assolir una profunditat de més de 1.300 m i es van extreure més de 37 milions de tones de mineral.

Testimonis diversos

El documental compta amb imatges històriques inèdites i posa el focus sobre aspectes rellevants d’aquella època com les condicions de treball, la sinistralitat laboral, l’activitat sindical, la construcció de les colònies o l’impacte del tancament, entre d’altres.

En total s’han entrevistat a 17 persones: Manuel Vázquez i Francisco Pérez, antics miners; Marcel Cobacho, Alfonso Soriano i Joaquín galera, antics miners i representants sindicals; Emilio Caballero, Paulino Hernández i José Álvarez, enginyers i facultatius de l’explotació; Fernando de Sagarra, cap dels serveis mèdics, Fina Pérez i Dolores Villa, administratives de la fàbrica; Manuela Graciano, membre de la Fundació Cardona Històrica i familiar de miners; i Carmina Álvarez, veïna dels Escorials i muller de facultatiu.

Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric de Cardona; Albert Fàbrega, autor del llibre “Mines de potassa del Bages”; i Josep Ma Mata Perelló, doctor en Geologia i  president del Comitè Científic del Geoparc de la Catalunya Central, aporten context històric i rigor. 

També apareix Alberto Thiebaut Estrada, besnet d’Alberto Thiebaut, president d’Unión Española de Explosivos (UEE), l’empresa que va explotar la Mina de Sal de Cardona extraient potassa.

La revolució de la potassa

Tal com explica Andreu Galera en el documental, “la irrupció d’Alberto Thiebaut i la UEE va significar que Cardona deixés enrere tot el món vinculat a la senyoria i al feudalisme i entrés de ple en el capitalisme i en un consell d’administració els membres dels quals formaven part del nucli dur de l’economia espanyola d’aleshores”.

L’explotació de la potassa va significar una gran revolució degut als seus usos com explosiu i com adob: “La potassa és un producte estratègic, com el petroli, perquè és un component essencial pels adobs. I sense adobs, no hi ha collites, o són collites molt pobres i en molts països això vol dir fam i mort”, afirma Albert Fàbrega.

L’explotació de la potassa va transformar Cardona que va passar de ser una població eminentment agrícola amb poc més de 4.000 habitants a superar els 8.000. Això va comportar problemes com els de l’habitatge que, malgrat la construcció de les colònies mineres, va resultar insuficient i va provocar a les dècades del 1950 i 1960 el fenomen del barraquisme. Per contra, els enginyers i facultatius vivien en els Escorials, una urbanització luxosa a les afores de la vila.

La xacra dels accidents

Al treballar a molta profunditat, les condicions de treball eren molt dures perquè la temperatura era d’uns 50 graus: “Em recordo quan vaig fer l’estudi de calor i baixava cada dia a la mina a pesar a la gent i mesurar el que bevien i menjaven i tornar-los a pesar quan sortien. Hi havia gent que perdia 8 kg en una jornada”, explica Fernando de Sagarra, qui va ser responsable dels serveis mèdics de la mina.

La seguretat i la sinistralitat laboral també apareixen en el documental. Segons Joaquín Galera, antic miner i representant sindical, “els accidents passaven per dues raons: actes insegurs i condicions perilloses”.

Entre el 1929 i el 1990, 77 miners van perdre la vida a l’explotació de Cardona degut a accidents. Un dels més catastròfics va ser el del trencament del cable del pou Alberto l’any 1974 en el que van morir quatre miners. 

El tancament de la mina

L’any 1990 l’explotació de Cardona va tancar i es van haver de reubicar a centenars de treballadors a les mines de Sallent i Balsareny.

Aquest tancament va ser traumàtic per Cardona perquè la seva economia es basava en gran part en la mina: “La mina arriba, munta el campament i quan s’acaba l’explotació, doncs desmunta i allà et quedes. Durant aquest període de temps, a l’empresa minera no li interessa que hi hagi un altre tipus d’activitats perquè així té segrestat al treballador”, afirma Alfonso Soriano, antic miner i representant sindical.

Anys més tard, les velles instal·lacions mineres es reconvertirien en el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, un equipament turístic i cultural destinat a difondre el valor geològic de la muntanya de sal  i divulgar la mil·lenària relació entre l’home i la sal fent especial èmfasi en l’activitat minera. Cada any el visiten més de 100.000 persones.

Josep Ma Mata Perelló, president del Comitè Científic del Geoparc de la Catalunya Central, explica en el documental que “tenim una societat [la Societat de Defensa del Patrimoni Geològic i Miner] que promociona que en els territoris geològics miners s’aprofiti el que havia sigut una mina per atreure turisme. Però no solament turisme, sinó que es pugui fer docència i ciència de tot el que ha sigut la mineria, i això és el que es fa al Parc Cultural de la Muntanya de Sal”.

Reserva aquí la teva entrada gratuïta per assistir a l’estrena.