Centre històric

Sota aquesta denominació hom identifica l’àrea urbana de la vila de Cardona que es correspon amb l’antiga vila murada d’època medieval. Els seus orígens es remunten al centre de mercat desenvolupat al peu del castell i la seva muntanya, a l’entorn del qual s’estructurà entre els segles X i XI un nucli d’hàbitat concentrat amb una extensió reduïda, que comptava amb els actuals carrers de la Fira i Escasany com a principals vials públics, i les places de Santa Eulàlia i Mercat com a epicentres primaris, a partir de l’eix E-O determinat per l’accés al castell.

A mitjan segle XIII, però, aquest nucli primigeni es va veure desbordat pels eixamples urbanístics dels sectors de Soldevila, la Serra, Capdevila, la Fira-Cambres i Graells-Nou-Comabella, en el marc del creixement experimentat per l’economia i la demografia catalana en el decurs dels regnats de Jaume I (1213-1276) i de Pere II (1276-1285). A tall indicatiu, de les 87 famílies que l’habitaven a mitjan segle XII es va passar a les 247 de l’any 1281, dades que signifiquen un creixement demogràfic superior al 250%. Del grup primigeni de 350/400 vilatans que ocupaven una extensió no superior a les 2 ha es passà al miler de vilatans i una superfície d’ocupació d’11,848 ha. A mitjan segle XIV, la vila ja comptava amb uns 1.120 habitants.

Amb la posterior construcció i tancament del recinte murat d’època gòtica (anys 1370-1420), la vila de Cardona adoptava la morfologia urbana que va mantenir sense grans transformacions fins a les primeres dècades del segle XX, quan la descoberta de les sals potàssiques va trasbalsar les estructures demogràfiques, econòmiques i polítiques de la vila amb el seu urbanisme secular. En l’actualitat, el centre històric de Cardona resta declarat Bé d’Interès Cultural en la Categoria de Conjunt Històric (DOG 7 de febrer de 1992).