La Vall Salina

Aquest és el marc físic i natural dins el qual es localitzen els afloraments de sal en superfície. Es tracta d’una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargassada, els límits de la qual són el riu Cardener per l’est, la serra de Tresserres pel sud, la Bòfia Gran per l’oest i la serra on s’assenta la vila de Cardona pel nord, closa per la costa del castell. En total, una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d’amplada i una superfície de 100 ha que resta inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

La Muntanya de Sal, també anomenada de la Sal Roja, se situa a l’extrem occidental del Salí i és la manifestació més espectacular de la dinàmica geològica que es dóna en aquest espai: el diàpir de Cardona i el fenomen de creixement vertical de la sal, circumstància aquesta que ja va ser observada pel cònsol romà Marc Porci Cató en el segle II a.C.

Les característiques geològiques del Salí han fet que l’home s’hagi aprofitat d’aquest recurs mineral des del Neolític (4.000 a.C) fins a l’actualitat en un llarg discórrer històric de vora sis mil anys. La quantia i qualitat de la sal van fer que les salines de Cardona fossin les de més anomenada de Catalunya, amb uns sistemes d’explotació a cel obert que es van mantenir invariables al llarg del temps, només alterats per la introducció de la pólvora en el segle XVIII i l’obertura del Pou del Duc, la primera mina subterrània, l’any 1900. Aquesta realitat preindustrial es va capgirar l’any 1912, arran del descobriment de sals potàssiques a la conca salina catalana i l’interès que aquesta troballa suscità en relació amb la fabricació d’adobs inorgànics .

Descripció de les imatges (d'esquerra a dreta):

• Vista des del castell de la vall salina i la muntanya de sal, amb el runam salí a primer terme.
• La vall salina vista des del sector de llevant, amb la fàbrica de tractament del mineral a primer terme.
• Vista de l'actual explotació salina del turó de Sant Onofre.