Cardona enceta les celebracions del 625è aniversari dels seus patrons

El proper diumenge Cardona donarà el tret de sortida a les celebracions del 625è aniversari de l’arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs Celdoni i Ermenter a la vila ducal, culminant així un trienni commemoratiu d'efemèrides parroquials que es va iniciar l’any 2022, amb la celebració del 625è aniversari de la consagració del temple de Sant Miquel, i va tenir continuïtat el passat 2023, amb el festeig del 600 aniversari de l’arribada de la imatge gòtica de Nostra Senyora del Patrocini al municipi bagenc.

El diumenge 3 de març, coincidint amb la festivitat dels sants Celdoni i Ermenter, l’església parroquial acollirà un ofici solemne oficiat pel bisbe de Solsona, Mons. Francesc Conesa, i els preveres de la vila. La missa comptarà amb els cants de la Coral Cardonina i la participació dels geganters cardonins, que faran dansar una parella dels històrics gegants del municipi en acabat l’ofici. També s’interpretaran els goigs centenaris i es veneraran les relíquies. A la tarda, la cripta on es custodien els cossos sants acollirà una conferència del Dr. Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric de Cardona i principal estudiós de la història local d’aquests màrtirs cristians.

Aquests actes suposaran l’inici d’un calendari commemoratiu que comprendrà diversos actes i que s’allargarà fins la tardor quan s’acomplirà l’aniversari de l’arribada de les relíquies a la vila, fet transcorregut el tercer diumenge d’octubre de 1399. En el transcurs d’aquests mesos, entre d’altres activitats, s’ha previst la realització de diverses conferències i xerrades sobre aspectes culturals i patrimonials vinculats a la vila i a la parroquia cardonines; caminades històriques per descobrir les capelles i els monuments del terme municipal que alberguen la petjada iconogràfica dels Sants Màrtirs; un pelegrinatge al Santuari de Cellers, d’on provingueren les relíquies cardonines; la publicació d’un conte infantil que reculli alguns dels episodis miraculosos esdevinguts a Cardona i atribuïts a aquests sants; la celebració d’esdeveniments musicals i litúrgics commemoratius; la programació d’una sortida i d’un viatge temàtic.

La història cardonina dels Sants Màrtirs Celdoni i Ermenter

El diumenge 19 d'octubre de 1399, dos anys després de la consagració del nou temple parroquial, Cardona obria les portes de la seva muralla per rebre les relíquies dels Sants Màrtirs. Havien estat portades fins aquí des de Cellers per Joan de Cardona (1375-†1442), almirall d'Aragó i fill primogènit del llavors ja septuagenari Hug II Folc (1328-†1400), setzè vescomte cardoní i primer membre del llinatge en ser portador del títol comtal.

Les relíquies dels Sants Màrtirs o Cossos Sants es corresponen amb les despulles de dos legionaris romans anomenats Celdoni i Ermenter, que segons la tradició hagiogràfica havien estat executats a Calahorra arran la persecució contra els cristians ordenada l'any 303 per l'emperador Dioclecià. El relat del seu martiri i del prodigi que s'esdevingué en el decurs d'aquest, va ser recollit pel poeta Prudenci i per sant Gregori de Tours, així com pel Sagramentari Mossàreb i pel Martirilogi de Lyon. Ben aviat, el seu culte martirial s’havia de difondre per tot el nord peninsular, arribant en el decurs del segle X a l'àrea de la Marca Hispànica i dels comtats catalans a través del nucli eremític i monàstic de Cellers, a l’anomenada vall de Forest, tot just als peus de la vessant sud de la Serra de Pinós. En els segles següents, aquest petit cenobi havia de tenir continuïtat a manera de priorat benedictí regit per la regla de Sant Benet.

L'hereu del casal comtal s'havia apropiat de les relíquies després d’haver tractat la conveniència del seu trasllat amb el senyor de Cellers, el donzell Ramon de Pinós, que ho era pel seu pare el comte Hug II. Per això mateix, argumentava la solitud i abandonament del priorat de Cellers enfront a la devoció i culte que rebrien a la nova església de Sant Miquel. L'entrada dels Cossos Sants a la vila de Cardona per a ser portats i dipositats a l'interior de l’església, va estar motiu d'una multitudinària processó pels carrers d'aquesta, a la qual hi assistiren el comte Hug II juntament amb la seva família, així com les principals dignitats eclesiàstiques i càrrecs administratius del comtat. Fins aleshores, els membres de la família vescomtal i comtal de Cardona només havien afavorit amb la donació de relíquies i d'altres objectes litúrgics a l'església de la qual eren fundadors i patrons, és a dir, la canònica de Sant Vicenç. Ara, però, volien celebrar la consagració de la nova església de Sant Miquel amb les relíquies dels sants Celdoni i Ermenter.

El seu trasllat, però, va suscitar una forta polèmica, atès que s’havia fet sense la deguda llicència del bisbe i per això mateix va comportar les corresponents censures eclesiàstiques contra els infractors. Per aquesta raó, el fill del comte de Cardona va suplicar el perdó de Benet XIII. Mitjançant un decret apostòlic datat a Avinyó, el 7 de gener de 1400, el sant pare va comissionar a l’abat de la canònica de Sant Vicenç, Francesc de Besora, per absoldre de les faltes comeses a Joan de Cardona. Finalment, una part de les relíquies foren retornades a Cellers, mentre que la resta foren dipositades a l'interior de l'església de Sant Miquel.

Amb l'arribada de les relíquies, la devoció per aquestes, inexistent abans del trasllat, es va estendre entre els vilatans de Cardona, que ben aviat van adoptar als Sants Màrtirs com els seus sants protectors i patrons de la vila. I el que encara és més important, com que el patronatge del seu culte va restar sota la cura de Joan Ramon Folc I i els seus successors al capdavant del títol comtal, a partir del 1501 havia de començar un segon cicle d’obres ben diferent a l’anterior. Si en un primer període el protagonisme havia estat per als prohoms de la vila, ara havia de ser per a Joan Ramon Folc IV (1446--† 1520) i Aldonça Enríquez, (1450-† 1520), quinqués comtes de Cardona i primers a ostentar el títol ducal, que van promoure i finançar l’obra de l’actual volta de pedra que cobreix la nau central (1501-1511), així com la nova capella subterrània dels Sants Màrtirs (1511-1513). Les relíquies dels sants es van custodiar en un reliquiari en aquesta cripta fins l’any 1936 quan van desaparèixer dins el marc de la guerra civil. El 1940, Cellers va cedir novament part de les seves relíquies a Cardona, restablint així un culte i una devoció que ha perviscut durant més de sis segles.