Plaça de la Fira

Àrea fora muralles del nucli primigeni que acollia les fires o aplecs comercials amb caràcter anual que, ateses les seves característiques, requeria d’un major espai del que oferia el Mercadal. La fesomia, però, d’aquest espai es capgirà amb l’eixamplament urbanístic de la vila i la construcció del nou temple de Sant Miquel (1320). Entre 1350 i 1360, la Fira ja s’havia convertit en el punt de celebració dels Consells Generals. I l’any 1391, el Comú ampliava el Firal, que a poc a poc prendria la fesomia de la plaça major de la vila, ja dins els nous conceptes de l’urbanisme baix medieval, en especial el 1440, quan la muralla va ser objecte de reformes en aquest sector. L’any 1405, el rei Martí I ratificava, a precs del comte Joan Ramon Folc I i els cònsols del Comú, la celebració de la Fira de Cardona. Aleshores ja s’haurien bastit la majoria de les cases amb porxos que envolten i delimiten el Firal. La progressiva delimitació i urbanització del Firal com a epicentre de l’activitat pública de la vila va tenir el seu millor exponent en la ubicació en aquest espai de la casa on el Consell del Comú celebrava les seves sessions. La fesomia neorenaixentista de l’edifici actual respon a les reformes dutes a terme entre 1941 i 1944 segons projecte de l’arquitecte Adolf Florensa.