Espai epicèntric de la vila primigènia com a punt d’intersecció entre els tres camins principals que arribaven fins a Cardona i la pujada d’accés al castell. A partir d’aquest indret sota domini vescomtal, la incipient vila es desenvolupà de llevant a ponent mitjançant la parcel·lació i edificació dels terrenys situats a banda i banda del camí de Calaf-la Segarra. La concreció i definició d’aquest espai com a plaça de la vila del castell de Cardona entre la segona meitat del segle XII i tot el segle XIII va comportar que entorn d’aquesta es concentressin en planta baixa els diferents serveis públics subjectes al monopoli vescomtal, mentre que en els habitatges superiors se situaven les famílies properes a l’administració senyorial. Amb el pas dels segles, aquesta plaça va perdre protagonisme a favor d’altres espais públics de la vila com el Mercat o el Firal, raó per la qual va passar a anomenar-se com la plaça de Santa Eulàlia, Santa Magdalena o de les Cols. Aquest darrer nom respon a les activitats comercials que es desenvolupaven aquí. Mentre que el de Santa Magdalena i Santa Eulàlia es deuen a les dues capelles existents des del 1347-48.