Joan Ramon Folc I

Fill primogènit d'Hug Folc II, amb la seva segona esposa, Beatriu de Luna. L’any 1396, va formar part de la comitiva que anà vers Sicília a cercar el nou rei Martí I, que l’any següent li conferia l’almirallat de la Corona en substitució del seu pare. L'any 1399, el mateix dia de la coronació, el rei l'armava cavaller, portant l'espasa reial en la comitiva. En els quaranta-dos anys del seu govern, Joan Ramon Folc I va estar omnipresent en els principals successos polítics i militars esdevinguts al Principat. L'any 1409, ell i el seu germà, Antoni de Cardona, acompanyaven Martí el Jove en l'expedició de Sardenya i combatien amb ell a Sanluri, on moriria el primogènit de la corona. I l'any següent veien morir el seu benefactor, el rei Martí I l'Humà, iniciant-se així l'interregne, on tots dos germans jugarien un paper capdavanter. Inicialment defensors de la causa urgellista, una vegada promulgada la sentència dels nou compromisaris de Casp, el juny de 1412, el comte Joan Ramon Folc I seria el principal valedor del casal dels Trastàmares, mantenint-se fidel al nou rei Ferran I d'Antequera enfront de la revolta de Jaume d'Urgell. Una adhesió a la nova dinastia que el portaria a col·laborar estretament a nivell de política interior i exterior amb Alfons IV, amb la seva participació personal en l concili de Constança (1416-18), el finançament de l'expedició reial a Sardenya que acabà amb la conquesta del regne de Nàpols (1419-20) i el posterior rescat del rei Alfons amb el saqueig del port i ciutat de Marsella de retorn a Barcelona (1423). Serveis a la Corona que van suposar la concessió del títol comtal de Prades a favor de la casa de Cardona i els seus hereus.