(1320 -† Cardona, 1400). 12è vescomte de Cardona i 1r comte de Cardona.
Fill del vescomte Hug Folc I i de Beatriu d’Anglesola, fou un dels consellers més propers del rei Pere III en els darrers anys de la seva vida. Per aquesta raó, i pels molts serveis presents prestats a la Corona, va rebre del monarca el títol de comte, raó per la qual el vescomtat de Cardona va ser enaltit a comtat. D’aquesta manera, els Cardona assolien la màxima dignitat nobiliària i s’equiparaven als casals comtals d'Empúries, Prades, Urgell i Pallars. Va incrementar, així mateix, el patrimoni del llinatge ja que, l'any 1381, rebia el vescomtat de Vilamur del seu oncle, Ramon d'Anglesola, i, el 1386, heretava del mateix oncle la baronia de Bellpuig. En darrer terme, la seva preeminència a la cort de Barcelona en temps de Joan II (1387-1395) li va suposar ser investit, l'any 1392, almirall de la Corona d’Aragó.