fra Manuel Marià Ribera i Casanova

Fill de l’escultor Josep Ribera i Agnès Casanova. L’any 1676 professà a l'orde de la Mercè. Estudià a Alcalà, es doctorà en Teologia a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d'Aragó. El 1706 fou nomenat especulador (diplomatarista) de l'arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d'Aragó: catalogà els registres de la Cancelleria i els pergamins, féu copiar els pergamins comtals fins a Ramon Berenguer I, ordenà cronològicament les butlles i alfabèticament els índexs de Josep Claris. En plena reorganització el sorprengué el setge de Barcelona per les tropes de Felip V i fugí a Vic. Un cop rendida Barcelona, retorna a la ciutat. En no ser renovat en el càrrec, es va dedicar a la investigació: el 1718 fou nomenat historiador general de l'orde; el 1729 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Publicà una defensa dels drets reials, Real Capilla de Barcelona (1694), obres sobre l'orde mercedària (1725, 1726, 1736), una Genealogía de la familia de Cervellón (1733) i va deixar inèdites diverses obres i la transcripció del cartulari anomenat de Caldes del segle XIV. Va ser l’autor d’una primera història de Cardona, mai publicada i, dissortadament, desapareguda.